CANVI DE MANERA D'ENSENYAR

Ara que s’està parlant tant i tant dels nous currículums és un bon moment per afirmar rotundament que estic en contra dels canvis de currículums perquè els d’ara són els mateixos un poc canviats dels anteriors i aquests, a la vegada, són els mateixos un poc canviats dels anteriors i així podríem seguir fins arribar als primers. Perquè es canvien els currículums? Perquè no van bé?

Doncs potser el problema no està en els currículums. Cal abordar l’essència de la tasca educativa: cal ensenyar a aprendre (l’alumnat ha d’aprendre a aprendre).

La transmissió de coneixements, la memorització, l’avaluació per si mateixos no són suficients.

En els centres s’innova poc i es transgredeix menys.

Els alumnes s’avorreixen a classe i per això aprenen poc i malament allò que s’ensenya i arriben a la universitat sense estar preparats per aprendre i passa allò que passa.

Tampoc no és un problema que s’arregli amb les actuals tecnologies, llibres digitals o pissarres digitals, sinó que cal atrevir-se a qüestionar-ho tot i si fos necessari a començar de nou.

El professorat -individual o en grup – és la pedra angular del procés d’aprenentatge. De les seves capacitats i actituds; de les seves habilitats i aptituds per treballar en equip; depèn en bona part l’èxit escolar. Ergo, vist allò que passa actualment cal esser clars i dir la veritat: no tothom serveix per ensenyar ni tothom pot ensenyar. Necessitam els millors docents. També és veritat que bona part del professorat pot millorar.

L’alumnat és el subjecte actiu de l’aprenentatge: l’alumne aprèn si se li ensenya a aprendre. Si no ho fa és perquè el centre no funciona. Cal canviar el centre.

El centre ha de plantejar-se com un lloc transformador on el treball cooperatiu sigui la normalitat. Ha de fugir de l’aïllament de les aules per a transformar-se en motor d’aprenentatge cohesionat, coherent i que aspiri a la transformació social.

“Si voleu podem seguir canviant currículums perquè res no canviï”.