El seu nom era
Teresa Paula Pons Nadal, nascuda a LLeida el 8 de febrer de 1906, filla de
Vicent Pons Espinós (ferroviari), nascut a València i de Maria Nadal Feliu, nascuda a Palma. Va tenir
dos fills (1940 / 1944) i va morir a Madrid l'any 1998, als 92 anys.
Va estudiar a
l’escola normal de magisteri de València on va finalitzar el 25 de novembre de
1931.
Destins com a
mestra
Mareny de
Barraquetes (Sueca, València): 1932 i 1933
Gandia
(València): 1933 i 1934
La Barraca d’Aigües
Vives (Carcaixent, València): 1934 a 1943
 |
| Escola La Barraca d'Aigües Vives |
 |
| Nota que figura al full de serveis |
 |
| Un document de denúncia |
Figueroles (Castelló): 1943
El Cuartico en
Benlloch (Castelló): 1944 a 1950
Ses Marjades de
Sóller (Mallorca): 1950 a 1952
Sant Rafel
d’Eivissa: 1952 a 1957
S’Arenal de
Palma: 1957 a 1960
Sant Rafel (Eivissa): 1960 a 1965
 |
| CLAUSTRE Nª Sª VIALFAS CURS 1967-68 |
Nostra Senyora de
Valfàs de Sa Pobla (Mallorca): 1965 a 1976
Jubilació: 7 de
febrer de 1976
Observacions
referides a La Barraca d’Aigües Vives (Alzira)
Quan era mestra a
la Barraca d’Aigües Vives, després de la guerra civil fou expedientada però,
al principi sols fou sancionada a percebre la meitat del sou mentre es resolia el
cas que va durar fins a 1942. Finalment va perdre la plaça i hagué de demanar
destí fora de la província de València. Li donaren una plaça a Castelló. Després va venir a Eivissa
i Mallorca (on es va jubilar).
Encara que no
coneixem amb exactitud els càrrecs de l’expedient de depuració, indirectament
podem saber de les acusacions que va rebre.
El llibre
d’Eugenio Garcia Albiñana “Mestres, escoles i esdeveniments de la Vall d’Igües
Vives, des de 1900 a 1975 és explícit en aquest tema.
Aquest lligam
permet llegir la part més interessant de la història.
La primera plaça
com a mestra definitiva la va tenir a La Barraca d’Aigües Vives (Carcaixent,
València). Era una mestra jove i amb ganes de fer bona feina. Probablement va
experimentar totes les innovacions pedagògiques que va impulsar el govern de la
II República i per això després fou perseguida, denunciada i depurada.
Possiblement l’existència
d’una escola de monges a la mateixa població va propiciar que una part del
poble la volgués treure de l’escola i mogueren fils.
De fet quan
aconseguiren que la sanció fos amb pèrdua de la plaça, una monja mestra va
ocupar l’escola amb consentiment de les autoritats.
Ara es vol
recuperar la seva memòria en el mateix poble que la fer fora.
A Sa Pobla de
Mallorca on va esser mestra durant dotze
anys ni les altres mestres varen saber que havia perdut la plaça de la Vall d’Aigües
Vives per un procés de depuració.
Per la meva part mereix tot el reconeixement.
Agraïments:
Eugeni Garcia Almiñana ("Mestres, escoles i esdeveniments de LA VALL D'AIGÜES VIVES...")
Maria Antònia Roig Rodríguez, companya de curs, que em va facilitar informació sobre la mestra de quan estava a sa Pobla
Joan Miquel Caldès, fill de la mestra Catalina Cerdà, que em va facilitar la fotografia bona.
Antoni Aulí de l'AMEIB, que em va facilitar l'expedient personal de la mestra Teresa Pons Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.