11/28/15

Cap a un Pacte Social per l'Educació

“El retràs en el tancament d’un pacte educatiu no ha d’endarrerir “sine die” la seva aplicació”.  Aquesta frase la va dir l’ex ministre Angel Gabilondo a un acte al qual vaig assistir el divendres passat.
Això m’ha fet pensar en algunes idees sobre el futur Pacte per l’Educació que s’intenta aconseguir.
La primera idea és que l’actual model de competències  en matèria educativa encara deixa les principals en mans de l’Estat Central i que per això la principal mesura que s’ha d’aconseguir ara mateix no està en les nostres mans. Si volem un sistema educatiu que duri 15 o 20 anys, el pacte l’han de fer els partits que governaran a partir del 20 de desembre. Com més partits polítics el signin millor. La LOMCE, aprovada per un sol partit,  és, precisament, l’exemple de com no s’han de fer les coses.
El pacte educatiu s’ha de començar a treballar al principi de la legislatura i s’ha de tancar el més aviat possible. Si no es fa així no s’aprovarà.
Al mateix temps el document de pacte social sorgit de la comunitat educativa ha servir tengut en compte per elaborar el pacte polític que haurà de retornat a la base fet llei.
Fa cinc anys no fou possible assolir el pacte polític per diferents raons però avui les condicions han canviat i la principal diferència rau en que és una demanda generalitzada precisament perquè una ciutadania que s’ha sensibilitzat i ha lluitat contra una llei educativa perjudicial contra la majoria.
Per això ara es donen millors condicions per aconseguir el pacte que hem d’aconseguir. Treballem en aquesta direcció.

11/19/15

Diguem no al guetos escolars

Cada vegada que governa la dreta es dóna un fenomen que fa retrocedir l'equilibri en el repartiment de l'alumnat NESE, i, especialment, del nouvingut, entre els diferents centres que constitueixen la xarxa sostinguda amb fons públics.
Passa com a l'economia que, amb la crisi, el pobres són més pobres i el s rics són més rics.
Al respecte, comprovam que a les grans poblacions els alumnes nouvinguts i aquells que necessiten una atenció més individualitzada quasi sempre van a parar a uns mateixos centres i així ens trobam amb alguns plens d'alumnat NESE i altres que en tenen manco.
Sabem que no és un tema fàcil de solucionar perquè depèn de diferents circumstàncies però també sabem que es pot millorar. I ho sabem perquè hem vist que alguns municipis ho han solucionat a sitisfacció de tothom. També sabem que el problema de la mala distribució no és únicament entre centres públics i centres concertats. A vegades trobam centres públics veïnats que tenen una desproporció evident. També passa entre els centres concertats que uns tenen un nombre excessiu d'alumnat nouvingut respecte a altres centres propers.
Una política educativa encertada ha de corregir aquesta problemàtica distribuint equilibradament l'alumnat NESE nouvingut.
Actualment la Conselleria sap exactament quina és la situació i pot planificar un repartiment més equitatiu, equilibrat i compensador.
Si ho fa així, en pocs anys la situació que ens trobarem serà ben diferent de l'actual i tots hi haurem guanyat.

11/05/15

La "carrera docent"



Una noticia que circula cada vegada més pels  mitjans de comunicació i que està creant una forta polèmica és que el filòsof José Antonio Marina està elaborant el “Libro Blanco del Docente” encarregat pel ministre d’Educació Iñigo Méndez de Vigo.
La idea generadora ja sembla una provocació: “tenemos que evaluar a los profesores” perquè els bons professors no poden cobrar el mateix que els dolents, afirma el professor. Clar que si! I als demés funcionaris també.
A continuació proposa que s’ha de dissenyar una carrera docent atractiva en la que es pugui progressar. La justificació és que en el nostre país els docents cobren el mateix aproximadament a l’inici i al final de la seva vida laboral. Aquest aspecte, dic jo, ha de ser regulat per l’”Estatut de la Funció Docent” que dorm el somni dels justs des de “in illo tempore” sobre la taula del ministre que és qui demana el llibre blanc.
La idea que ha provocat més controversia és la que el profesor Marina anuncia en el seu llibre “Despertad al Diplodocus” i que consisteix principalment en que “el bon professor és el que aconsegueix que els seus alumnes progressin” i que conseqüentment aquest professor ha de cobrar més que els demés. I com es faria això?
Segons el diari ABC, i sota el titular “Grabar las clases para evaluar el profesor”, explica Marina que s’establirien set punts a avaluar: «l'elaboració d'un portafolis amb la progressió acadèmica del docent, l'elaboració d'un portafolis amb la progressió pedagògica de l'alumne, la realització d'enquestes d'avaluació per part de l'alumnat als seus professors , l'observació a les aules de les classes que imparteix el professor, el seguiment de la relació del professor amb els pares de l'alumne, la participació del professor en les activitats del centre, i el resultat educatiu obtingut pel centre ». Sense comentaris.
El llibre blanc del docent haurà d’estar  tancat en aquest mes de novembre perquè pugui servir d’argumentari en la immediata campanya electoral. És d’esperar que els surti el tret per la culata.
Al respecte de tot aquest tema circula un acudit on Mafalda comenta “El PP propone que el salario de los professores dependa de los resultados de los alumnos... Pues hagamos lo mismo con el sueldo del gobierno ... os parece??
Per la meva part he de manifestar que encara que estic tranquil perquè pens que tot això no és més que una curolla que difícilment es veurà reflectida a la realitat això no lleva que el tema es dugui endavant després de les eleccions i pot acabar molt malament.

11/01/15

ELS LLIBRES DE TEXT, SERVEIXEN?


"A través de l'ús dels llibres de text el professorat perd gran part de la seva autonomia professional.
El llibre de text condueix a un desenvolupament de l'ensenyament dins d'una perspectiva tècnica: s'accepten uns continguts predeterminats i no sotmesos a crítica, s'apliquen unes activitats ja seleccionades, es propicia un ensenyament transmissor i no es té en compte el medi, ni en el procés de planificació, ni en el de desenvolupament de l'ensenyament. Fins i tot arriba a substituir la planificació per un instrument aliè - el mateix llibre - que unes vegades no es qüestiona i altres es justifica a través de manifestacions que solen desvetllar contradiccions.
La professionalitat resultant s'inscriurà, també, dins d'aquesta perspectiva tècnica, limitant-se simplement a la capacitat d'aplicar solucions disponibles als problemes ja formulats.
Els professors perden qualificació professional a mesura que el currículum s'estandarditza i es torna prefabricat. El llibre de text, en presentar un currículum preelaborat, contribueix a aquest procés. L'autèntica autonomia professional només pot estar limitada per la responsabilitat.
El professorat busca en els llibres de text un recolzament a la seva tasca docent, però els textos tenen unes característiques que condueixen a la pèrdua de l'autonomia docent i, per tant, a la desprofessionalització.
Rellegir aquestes conclusions des del moment educatiu actual ens porta a plantejar-nos una sèrie de preguntes: 
  • Quin paper juguen actualment els llibres de text en el desenvolupament de l'ensenyament? 
  • Ha evolucionat aquest paper al llarg dels últims anys? 
  • Ens dirigim a un ensenyament on els llibres de text tindran un paper decisiu o, per contra, seran instruments que tendeixin a desaparèixer? 
  • Quines noves possibilitats ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació? 
  • Què aporten les polítiques de gratuïtat de llibres de text? 
  • Haurien reconduir en alguna direcció? Quin hauria de ser el paper de la inspecció en relació amb els llibres de text i la seva utilització? Hauria de ser aquest un dels temes d'atenció i avaluació prioritària per part dels inspectors? 
  • Molts d'aquests interrogants podrien ser el punt de partida d'una nova investigació que conduiria a una reflexió sobre l'escola que tenim i, possiblement, a una millora de la mateixa."
(Conclusions de l'article d'Ana López Hernández publicat a la Revista Avances en Supervisión Educativa núm 6, Juny 2007)
EL ARTÍCULO DE ANA LÓPEZ HERNÁNDEZ 
LIBROS DE TEXTO Y PROFESIONALIDAD DOCENTE




LES NIMFES

Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mar...