Cap a un Pacte Social per l'Educació

“El retràs en el tancament d’un pacte educatiu no ha d’endarrerir “sine die” la seva aplicació”.  Aquesta frase la va dir l’ex ministre Angel Gabilondo a un acte al qual vaig assistir el divendres passat.
Això m’ha fet pensar en algunes idees sobre el futur Pacte per l’Educació que s’intenta aconseguir.

La primera idea és que l’actual model de competències  en matèria educativa encara deixa les principals en mans de l’Estat Central i que per això la principal mesura que s’ha d’aconseguir ara mateix no està en les nostres mans. Si volem un sistema educatiu que duri 15 o 20 anys, el pacte l’han de fer els partits que governaran a partir del 20 de desembre. Com més partits polítics el signin millor. La LOMCE, aprovada per un sol partit,  és, precisament, l’exemple de com no s’han de fer les coses.

El pacte educatiu s’ha de començar a treballar al principi de la legislatura i s’ha de tancar el més aviat possible. Si no es fa així no s’aprovarà.

Al mateix temps el document de pacte social sorgit de la comunitat educativa ha servir tengut en compte per elaborar el pacte polític que haurà de retornat a la base fet llei.

Fa cinc anys no fou possible assolir el pacte polític per diferents raons però avui les condicions han canviat i la principal diferència rau en que és una demanda generalitzada precisament perquè una ciutadania que s’ha sensibilitzat i ha lluitat contra una llei educativa perjudicial contra la majoria.

Per això ara es donen millors condicions per aconseguir el pacte que hem d’aconseguir. Treballem en aquesta direcció.