5/05/18

LES NIMFES


Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes (nimfes de les fonts).


A l'època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s'adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d'una gran divinitat, sobretot d'Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.
Sovint apareixen com les dones d'un heroi epònim d'una ciutat o d'un país, com en la llegenda d'Egina i Èac o la de Taígete. També intervenen en els mites amorosos, com Dafne, Eco, o Cal·listo. Els seus amants habituals són forces masculines de la natura, com ara Pan, els sàtirs o Príap. Els grans déus no rebutgen els seus favors, i s'uneixen a Zeus, a Apol·lo, a Hermes i a Dionís. De vegades s'enamoren i rapten nois joves, com Hilas.
Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.


Les primeres es divideixen en:
    Nimfes de l'aigua (Oceànides: de l'oceà, els rius, i les fonts, principalment)
    Nimfes de les muntanyes i coves (Orèades)
    Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades     
    Nimfes dels arbres (Dríades)
Les segones agafaven generalment el nom d'allò que representaven.
LLISTA DE NIMFES
   Adrateia
   Aganipe
   Apies
   Cal·listo
   Calipso
   Cal·lírroe
   Castàlia
   Cercira
   Clímene
    Despoena
    Dione
    Èfira
    Equidna
    Egèria
    Esmílace
    Estrimo
    Idia
    Ismene
  

    Juturna
    Lara
    Liríope
    Lotis
    Mèlia
    Mídia
    Siringa
    Tebé
    Tetis

4/21/18

LA MESTRA REPRESALIADA


El seu nom era Teresa Paula Pons Nadal, nascuda a LLeida el 8 de febrer de 1906, filla de Vicent Pons Espinós (ferroviari), nascut a València i de Maria Nadal Feliu, nascuda a Palma. Va tenir dos fills (1940 / 1944) i va morir a Madrid l'any 1998, als 92 anys.


Va estudiar a l’escola normal de magisteri de València on va finalitzar el 25 de novembre de 1931.

Destins com a mestra

Mareny de Barraquetes (Sueca, València): 1932 i 1933

Gandia (València): 1933 i 1934

La Barraca d’Aigües Vives (Carcaixent, València): 1934 a 1943

Escola La Barraca d'Aigües Vives
 
Nota que figura al full de serveis

Un document de denúncia

Figueroles (Castelló): 1943

El Cuartico en Benlloch  (Castelló): 1944 a 1950

Ses Marjades de Sóller (Mallorca): 1950 a 1952

Sant Rafel d’Eivissa: 1952 a 1957

S’Arenal de Palma: 1957 a 1960

Sant Rafel  (Eivissa): 1960 a 1965

CLAUSTRE Nª Sª VIALFAS CURS 1967-68


Nostra Senyora de Valfàs de Sa Pobla (Mallorca): 1965 a 1976

Jubilació: 7 de febrer de 1976


Observacions referides a La Barraca d’Aigües Vives (Alzira)


Quan era mestra a la Barraca d’Aigües Vives, després de la guerra civil fou expedientada però, al principi sols fou sancionada a percebre la meitat del sou mentre es resolia el cas que va durar fins a 1942. Finalment va perdre la plaça i hagué de demanar destí fora de la província de València. Li donaren una  plaça a Castelló. Després va venir a Eivissa i  Mallorca (on es va jubilar).
Encara que no coneixem amb exactitud els càrrecs de l’expedient de depuració, indirectament podem saber de les acusacions que va rebre.

El llibre d’Eugenio Garcia Albiñana “Mestres, escoles i esdeveniments de la Vall d’Igües Vives, des de 1900 a 1975 és explícit en aquest tema.

Aquest lligam permet llegir la part més interessant de la història.

La primera plaça com a mestra definitiva la va tenir a La Barraca d’Aigües Vives (Carcaixent, València). Era una mestra jove i amb ganes de fer bona feina. Probablement va experimentar totes les innovacions pedagògiques que va impulsar el govern de la II República i per això després fou perseguida, denunciada i depurada.

Possiblement l’existència d’una escola de monges a la mateixa població va propiciar que una part del poble la volgués treure de l’escola i mogueren fils.

De fet quan aconseguiren que la sanció fos amb pèrdua de la plaça, una monja mestra va ocupar l’escola amb consentiment de les autoritats.



Ara es vol recuperar la seva memòria en el mateix poble que la fer fora.

A Sa Pobla de Mallorca on va esser mestra durant dotze anys ni les altres mestres varen saber que havia perdut la plaça de la Vall d’Aigües Vives per un procés de depuració.


Per la meva part mereix tot el reconeixement. 

Agraïments:
Eugeni Garcia Almiñana ("Mestres, escoles i esdeveniments de LA VALL D'AIGÜES VIVES...")
Maria Antònia Roig Rodríguez, companya de curs,  que em va facilitar informació sobre la mestra de quan estava a sa Pobla
Joan Miquel Caldès, fill de la mestra Catalina Cerdà, que em va facilitar la fotografia bona.
Antoni Aulí de l'AMEIB, que em va facilitar l'expedient personal de la mestra Teresa Pons Nadal.

2/22/18

SOBRE ELPACTE EDUCATIU

PACTE PER L'EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS
PARLAMENT ILLES BALEARS 22/02/2018
El Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) anualment ha d'elaborar, aprovar i fer públic, un informe sobre el Sistema educatiu de les Illes Balears.
El primer informe que es va realitzar des de la seva constitució fou el corresponent al curs 2006-2007 (30 de gener de 2009), quan jo n'era president, i en ell es varen detectar importants mancances del nostre sistema escolar, algunes de les quals continuen o potser han empitjorat.
Arran de l'informe, i per tal d'afrontar la problemàtica, es va proposar a la Conselleria d’Educació i Cultura "l'elaboració d'un Pacte Social per a l'Educació que comptàs amb el suport i consens de tota la societat (10 de febrer de 2009).
A la reunió de la Comissió Permanent del CEIB del 12 de febrer es va tractar el tema i es va aprovar que:
"A partir d'aquest document marc s'hauria d'obrir un debat social i polític que finalitzaria amb la signatura d'un acord a nivell de Presidència de Govern que possibilitàs l'elaboració d'una llei d'educació de les Illes Balears".
Finalment, per tot això, el Ple del CEIB de 3 d'abril de 2009 va aprovar una resolució que finalitzava així: "Proposam que la Conselleria d'Educació i Cultura aculli aquesta iniciativa i es presenti al CEIB un avantprojecte on s'emmarquin les línies bàsiques del que seria el Pacte Social per l'Educació de les Illes Balears".
El 29 de gener de 2010 s'aprovava l'Informe del Sistema Educatiu de les Illes Balears corresponent al curs 2007-2008, sense que la Conselleria hagués donat resposta a la petició del CEIB.
A causa d’això, en el Memoràndum (p. 324) de l'Informe del curs 2008-2009, aprovat el 31 de gener de 2011, es va proposar a la Conselleria "que iniciàs el procés per elaborar una llei d'educació de les Illes Balears que determinàs les grans línies d'actuació sobre el Sistema Educatiu de les Illes Balears"... Aquesta llei hauria de ser "elaborada amb la participació activa de la comunitat educativa i per consens dels agents educatiu, socials i polítics".
El nou govern, sorgit de les eleccions del 2011, va elaborar i presentar l'anomenat DOCUMENT BASE PER UN PACTE SOCIAL PER L'EDUCACIÓ, datat el 6 de març de 2012, que pens que coneixeu.
A partir de l’any 2012, diversos col·lectius reunits a Mallorca pel Cercle de l'Educació, a Menorca mitjançant el col·lectiu “Menorca EDU-21” i a les Pitiüses amb el nom de Pitiüses per un Acord Educatiu, uniren esforços en la PLATAFORMA ILLES PER UN PACTE i, després d’un laboriós treball, el 23 de gener de 2016 presentaren el document final de «PACTE PER L'EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS».
En data 5 de març de 2016 el feren arribar al Govern de les Illes Balears i el 21 de març el Conseller d'Educació i Universitat el va trametre al CEIB.
El CEIB va constituir una Comissió Específica pel Pacte Educatiu que fa debatre i proposar alguns canvis en el document a partir de les aportacions que havien fet algunes de les entitats o membres que formen part de l'organisme.
Posteriorment fou la Comissió Permanent la que va debatre i admetre algunes aportacions no consensuades i va redactar l'esborrany de DOCUMENT DE PACTE PER L'EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS DEL CEIB.
Aquest document es va trametre a tots els membres del CEIB perquè poguessin fer les esmenes que considerassin pertinents.
Finalment, les esmenes foren debatudes en el PLE DEL CEIB de dia 4 d'abril de 2017 i es va aprovar el document amb 33 vots a favor, 8 en contra i un en blanc. Presentaren vot particular els sindicats STEI i CC.OO.
El document aprovat es va entregar a la Conselleria d'Educació i Universitat el 4 de maig de 2017.
Amb posterioritat, el conseller d'Educació i Universitat el va lliurar al Parlament.
Al marge d'aquest procés participatiu en l'elaboració del PACTE PER L'EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS APROVAT PEL CEIB, vull manifestar la meva opinió respecte de la importància d'arribar al final del procés amb l'aprovació d'un PACTE SOCIAL I POLÍTIC, aquí a les Illes Balears i també, per suposat, l'ESTAT.
Ambdós PACTES no són incompatibles, ni contradictoris, ni un pot estar per sobre l'altre, sinó que s’han de complementar.
Per una banda, la MATÈRIA D’ENSENYAMENT sobre allò que han de tractar un o l'altre està fixada per la CONSTITUCIÓ (art. 149. 1.30) i queda concretada en el RD 1876/1997, de 12 de desembre, de Transferències de l'Ensenyament a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Per altra banda crec que el PACTE PER L'EDUCACIÓ s'ha de fer de manera participativa i consensuada, de baix a dalt.
Tant el Ministeri d'Educació i Cultura com les conselleries competents a les CC.AA. coneixen de manera constatada i fiable la problemàtica educativa d'Espanya i de cada comunitat autònoma, mitjançant:
- Els INFORMES ANUALS SOBRE SISTEMA EDUCATIU.
- LES ESTADÍSTIQUES EDUCATIVES.
- Les AVALUACIONS internes o externes.
- ELS ESTUDIS propis o fets per entitats estrangeres.
El DIAGNÒSTIC MOSTRA IMPORTANTS MANCANCES:
- Abandonament prematur.
- Fracàs escolar.
- Manca d'autonomia dels centres.
- Manca de Participació.
- Manca de recursos.
Les CAUSES també són prou conegudes:
- Canvis constants de lleis i normes.
- Currículums massa carregats i inadequats.
- Formació inicial del professorat millorable.
Aconseguir un PACTE PER L'EDUCACIÓ és una demanda social ben palesa.
Ara vull explicar que l'elaboració d'un PACTE A NIVELL AUTONÒMIC I UN PACTE A NIVELL D'ESTAT són tan compatibles que actualment s’està fent en una tasca compartida.
A partir de l'encomanda feta per l'actual ministre d'Educació i Cultura de l'Estat, senyor Íñigo Méndez de Vigo, en la seva compareixença en el PLE DEL CONSELL ESCOLAR DE L'ESTAT DE 19 DE DESEMBRE PASSAT, d'elaborar un DOCUMENT SOCIAL DE PACTE PER L'EDUCACIÓ, actualment s'està treballant en l'elaboració del document a partir de les propostes de millora del sistema educatiu que emanen dels dos darrers informes del Sistema Educatiu de l'Estat elaborats pel Consell Escolar de l'Estat i dels DOCUMENTS DE PACTE PER L'EDUCACIÓ, ACORDS O ALTRES DOCUMENTS elaborats i aprovats pels CONSELLS ESCOLARS AUTONÒMICS.
Per realitzar aquesta tasca es parteix del guió de temes abordats en la Subcomissió d’Educació del Congrés de Diputats.
Evidentment en aquest procés el DOCUMENT DE PACTE PER L'EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS aprovat pel CEIB hi és present, perquè la comissió que l'elabora ja té el DOCUMENT i jo, com a president del CEIB, form part de la comissió que ha d'elaborar el projecte de PACTE PER L’EDUCACIÓ.
Per tot això consider un repte enormement positiu que el Parlament de les Illes Balears ratifiqui un PACTE PER L'EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS que posi les bases de la futura Llei d'Educació pròpia de les Illes Balears que es complementi amb el que, possiblement, arribarà a aprovar-se en l'àmbit de l'Estat que ha de tenir com a fita l’elaboració d’una nova llei educativa estatal feta per consens.
En un i en altre cas, es requereix un PACTE PER L’EDUCACIÓ que:
  • Doni estabilitat al sistema educatiu.
  • Que estableixi l’educació com a dret universal basat en l’equitat, la qualitat i la igualtat d’oportunitats:
    • Que es comprometi a reduir la taxa d’abandonament escolar prematur.
    • Que estableixi mesures per assolir l’èxit escolar de l’alumnat.
    • Què converteixi el currículum en un instrument d’equitat i no de segregació.
  • Es basi en la participació activa de la Comunitat Educativa.
  • Que afavoreixi l’autonomia efectiva dels centres.
  • Què aporti els recursos necessaris per assolir aquests reptes.
Si tot es fa d’aquesta manera tenc la seguretat que la qual cosa repercutirà en la millora de l'educació del nostre sistema educatiu que és allò que tothom desitja.

Presentat per Pere J. Carrió Villalonga, president del Consell Escolar de les Illes Balears, davant la Comissió d’Educació

2/08/18

SOBRE L'ABANDONAMENT ESCOLAR PRIMERENC

Comentaris inicials
1. La font d'on surt la informació és "l'enquesta nacional de població activa" que algú ha considerat "no massa fiable". Això no obstant, la persistència de les dades en els anys la fa creïble.
2. En els anys de crisi es veu una tendència a la baixa d'aquest indicador. La qual cosa indica que l'economia és un factor important en aquest sentit.
3. En el final de la crisi "l'abandonament baixa un poc". La qual cosa confirma el punt anterior.
4. Si l'economia segueix millorant, segurament les xifres empitjoraran.
5. Per consegüent, el model econòmic és un factor clau en el problema.
6. La Unió Europea fitxa un objectiu clau no superar el 10% d'abandonament escolar. Aquest indicador només el compleix Euskadi.
7. La raó podria ser perquè fa anys en el País Basc es va fer una reestructuració del model industrial causat per la crisi metal·lúrgica. Aquí es podria trobar la causa de la conjunció de mesures que han ajudat al baix índex d'abandonament escolar.
8. A les Illes Balears la indústria hotelera no ha patit cap crisi i el model ha seguit igual. Tots gira entorn el turisme.
9. En resum, el problema de l'abandonament té tres factors principals:
a. Social: una baixa estima de l'educació com a factor de creixement
b. Educatiu: facilitat d'abandonar els estudis per trobar un lloc de treball
c. Econòmic: l'empresari té poc interès a afavorir que els empleats tenguin una titulació o uns estudis acabats.
10. En educació les millores es realitzen molt lentament.
11. L'abandonament escolar és quelcom ben arrelat i mal d'arrancar.
12. L'abandonament escolar és una "xacra" que té repercussions socials greus.


Vies de solució
1. No es visualitzen clarament les solucions.
2. Es necessita un "pla de xoc" que inverteixi la situació.
3. Ha de ser un pla del govern amb implicació de patronals i sindicats, com a mínim.
4. Posar-se les piles vol dir començar a treballar ja sense pensar quan s'aconseguiran uns resultats visibles.
Desiderata
Que a les dades la taxa d'abandonament escolar primerenc a les Balears hagi baixat del 22%. Això voldrà dir que hem fet alguna cosa bé.

LES NIMFES

Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mar...