7/01/17

CURS 2013-2014: CRÒNICA D'UNS FETS (II)




Una vegada superat l’”impass” de les eleccions europees va tornar la pressió sobre les escoles. Els centres han de tenir aprovats els projectes TIL abans de dia 14 de juny. La LOMCE ha tret moltes competències dels consells escolars de centre que ja no han d’aprovar aquest projecte sinó que han de ser els directors. Això no obstant els claustres han d’aprovar les mesures curriculars d’aquests.
La lluita ara és entre els claustres que no volen aprovar els projectes i la Conselleria que vol obligar els directors a donar-los per bons. Al final la situació esdevé caòtica pels diversos escenaris que es creen. Mentre, a finals de juny, ADIDE va presentar un escrit de discrepància respecte a les instruccions verbals del Secretari Autonòmic, sol·licitant que es fessin per escrit i redactades per l’òrgan competent. La resposta arriba a finals de juliol amb una resolució de la Directora General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional del dia 28 que compromet els centres sense projecte TIL a donar per bo l’elaborat per la CCP amb l’informe favorable del DIE.
El dia 31 de juliol en una assemblea d’AD, es decideix començar el curs amb una nova vaga.
Abans de la finalització del curs es produïren els esdeveniments següents:
- Es suspèn el Decret de desenvolupament de la Llei de Símbols.
- Es passen les segones proves de competència lingüística per part de l’IAQSE amb una contestació generalitzada.
- Darreres mobilitzacions: “Marxa per l’educació” i manifestació del 22 de maig “En educació anam al revés d’Europa”.
Com a colofó d’aquesta situació recordam que entre novembre del 2013 i maig del 2014, es feren públics diversos informes de les organitzacions següents:
- ADESMA: Informe d'Avaluació Inicial de Competències Lingüístiques en Anglès de l'Alumnat de 1r d'ESO (30/11/2013); Informe d'anàlisi dels resultats de l'aplicació del projecte de tractament integrat de llengües (TIL) a 1r d'ESO – 1a avaluació del curs 2013-14 (6/02/2014).
- ADIPMA: Informe de valoració de l'aplicació del TIL (17/05/2014).
- Assemblea de Docents: Situació de l'Aplicació del Projecte TIL en Anglès (30/11/2013); Resultats de l'aplicació del TIL en anglès en els centres d'ensenyament secundari durant la primera avaluació del curs 13-14 (8/05/2014).
- Assemblea de Docents d’Eivissa: Realitat de l'Aplicació del TIL a l'Illa d'Eivissa (11/02/2014).
- Consell Escolar Municipal de Ciutadella: Informe del CEM de les valoracions de l'aplicació del TIL en els centres educatius de Ciutadella (12/02/2014).
- Informe conjunt de síntesi: “Deriva i naufragi del TIL” 14/03/2014).

6/30/17

CURS 2013-2014: CRÒNICA D'UNS FETS (I)




A partir d’aquest moment la resistència contra el TIL va adoptar noves formes de lluita que es mantingueren durant la resta del curs.
Entre les diferents mesures de resposta a la negativa de la Conselleria a arribar a acords, podem destacar les següents:
- Denúncia de FAPA-Mallorca a la Defensora del Poble.
- Tancades en els centres.
- Dimissions d’equips directius.
- Estudi de la situació dels centres per part de FAPA-Mallorca.
La resposta de l’executiu autonòmic es pot resumir en les actuacions següents:
- Convocatòria d’edició de llibres en modalitats illenques.
- La Llei de Símbols que va seguir la seva tramitació.
- Projecte de decret de registre de llibres de text i material didàctic complementari.
- Primera avaluació mostral de diagnòstic del nivell de competència de comunicació lingüística.
En l’àmbit estatal va seguir la tramitació de la LOMCE que és aprovada el dia 9 de desembre i publicada en el BOE del 10.
El primer trimestre acaba amb la notificació d’apertura d’un expedient disciplinari al director de l’IES Marratxí, Jaume March.
L’Assemblea de Docents denuncia la política repressiva del govern i anuncia una vaga pel dia 7 de gener, dia en què es reprenien les classes després de les vacances de nadal.
El curs continua amb l’aplicació del TIL i l’entrada en vigor de la Llei de Símbols (20 de gener) que desterrarà pel que resta de curs els llaços i pancartes en els centres docents.
El decret d’edició de llibres de text segueix la seva tramitació per a implantar-se en el curs vinent.
Sense fer cas de les denúncies i de la vaga, la conselleria incoa expedient disciplinari a Jaume March. Quant als directors de Maó, en el mes de febrer s’incorporen a la feina però continuen expedientats. El dia 6 de febrer es produeix el cessament del director de l’IES Berenguer d’Anoia, Pere Morell. En relació amb tota aquesta situació cal recordar que entre el 18 de desembre i el 12 de febrer dimiteixen els equips directius dels IES de Sineu i dels CEIPS de Bunyola i Esporles. Al mateix temps es produeix una escalada de renúncies de càrrecs intermedis fins a més de tres-cents.
Un altre camp d’enfrontament a la política educativa fou el municipal, per la Llei de Símbols i contra el TIL. Entre el 28 de desembre i els primers dies de febrer es produïren manifests amb suport o abstenció de 31 regidors o batles del PP.
En el mes de març es va fer públic el pacte entre la Conselleria i les patronals Escola Catòlica i CECE que incloïa una flexibilització del calendari d’aplicació del Decret TIL. Aquest acord va tenir una importància capital perquè va introduir el concepte de “l’equilibri lingüístic”, una encletxa legal que de fet tornava a la possibilitat de fer ús de l’article 20 del derogat decret TIL.
Aquesta situació va fer reaccionar a la Conselleria mitjançant la publicació d’una nova ordre de desenvolupament del TIL que pretenia impedir la possibilitat d’esquivar la normativa anterior: Ordre de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014 per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes balears (BOIB del 10).
Les eleccions europees aportaren una treva en la lluita sobre el TIL.

6/29/17

LA VAGA DEL CURS 2013-2014





El curs 2013-2014 va començar amb una vaga convocada. S’havia preparat durant l’estiu i va tenir dues convocatòries que confluïren amb l’inici i final. La primera fou convocada pels sindicats STEI i CCOO i havia de començar el dia 13 de setembre i la segona fou convocada per l’Assemblea de Docents pel dia 16. Al final es posaren d’acord en iniciar-la el dia 16. Les causes queden ben paleses a l’anterior apartat “Els antecedents” però cal recordar que fou causada per la manca d’interès per negociar de part dels responsables polítics.
Entre els aspectes que més impactaren en la convocatòria i manteniment de la vaga de docents més llarga i nombrosa de la nostra història hi trobam diversos fets que provocaren la indignació del professorat, de la comunitat educativa i de la mateixa societat. En primer lloc, l’apertura dels expedients als dos directors i directora dels instituts de Maó a finals de juliol i en segon lloc, la provocació que va suposar l’aprovació del Decret-llei del TIL dues hores després que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes balears suspengués l’aplicació de la normativa TIL aprovada i a punt d’aplicar. Cal recordar que la suspensió cautelar havia estat sol·licitada en sengles recursos presentats pels sindicats STEI i UGT.
La vaga, a més de ser llarga, va tenir una incidència molt alta perquè va tenir el suport de les associacions de mares i pares de la COAPA que ajudaren amb la campanya “Aules buides”. També va comptar amb la complicitat de la mateixa societat que va respondre a la crida oferint diners i obres d’art a la caixa de resistència que va crear l’Assemblea de Docents per, entre altres coses, minvar la repercussió econòmica que la vaga causava als docents.
El dia 25 de setembre, deu dies després de l’inici de la vaga, els representants de la conselleria es reuneixen amb els comitès de vaga sense arribar a cap acord. En aquests moments són 26 els consistoris que s’han manifestat contra el TIL.
El punt culminant de la mobilització fou la gran manifestació –la més gran feta a la nostra comunitat autònoma – realitzada el dia 29 de setembre. Superà els 100.000 manifestants però el govern no es donà per al·ludit.
El retorn a les aules es va produir el dia 7 d’octubre sense haver-se desconvocat la vaga. A partir d’aquest moment la resistència va adoptar noves formes de lluita que es mantingueren durant la resta del curs.

6/28/17

LES MESURES DEL GOVERN BAUZÁ CONTRA L'ESCOLA (II)

Accions contra la llengua catalana i mobilitzacions



L'obsessió del Govern contra la llengua pròpia i contra el model lingüístic vigent es va concretar en la posada en marxa d'un Decret de lliure elecció de Llengua al primer ensenyament perquè els pares poguessin triar la llengua en què els seus fills aprenien la lectoescriptura.
La realitat dels fets va demostrar ésser una altra. Malgrat l'obsessió del Govern, en dues ocasions els pares varen fer una aposta clara pel català i pel model educatiu actual, amb majories significatives. La insistència del Govern, enviant-los cartes perquè s'ho repensessin, o la posada de marxa de mecanismes per evitar la matriculació als centres (a través de vies telemàtiques i mitjançant l'obertura d'oficines de matriculació) no va modificar aquesta situació. Vist que la realitat no feia costat als seus desitjos, el Govern va decidir provar noves mesures més directes.
Després de dos cursos de constants retallades el malestar es va anar incrementant en els centres. Davant les manifestacions, tancades i múltiples protestes, el Govern va decidir atacar la llibertat d'expressió amb dues noves propostes: la Llei de símbols –que prohibia que els centres penjassin elements reivindicatius en defensa de la llengua catalana i de l'ensenyament públic i que el Consell Consultiu considerà inconstitucional- i la de convivència –que pretenia controlar el que els docents deien dins l'aula.
Per rematar tot això, el 19 d'abril de 2013 s’aprovà el Decret TIL, que suposava una clara disminució de l'ús de la llengua pròpia de les Illes Balears, el català.
Fins al curs 2012/2013, el sistema educatiu havia estat regit per una legislació que donava prioritat a la llengua catalana, en considerar el seu ús social en situació minoritària. Aquesta legislació determinava que els centres havien d’impartir un mínim del 50% de les matèries no lingüístiques en aquesta llengua i que, en cas que ho considerassin necessari, podien aplicar un sistema d’immersió i impartir-hi fins al 100%. El sistema es complementava amb l’obligatorietat d’impartir la matèria de llengua castellana i d’una llengua estrangera, bàsicament l’anglès.
El nou decret determinava que cap llengua oficial havia de ser prioritària en el sistema educatiu, i entenia que cap d’elles es trobava en situació de debilitat social. A més, proposava la implementació progressiva d’un model trilingüe, amb un terç de les matèries en català, un terç en castellà i un terç en una llengua estrangera, prenent com a referència l’anglès. Aquesta planificació progressiva va afectar, des del curs 2013/2014, el nivell de 1r d’ESO, amb la particularitat que exigeix la impartició d’un mínim de dues matèries en llengua estrangera, mentre que la resta de matèries s’havien de distribuir a parts iguals entre les llengües catalana i castellana. Aquest Decret venia acompanyat d'un calendari d'execució precipitat i irresponsable. A més, no disposava cap dotació extra, ni econòmica, ni de personal capacitat.
S’ha d’esmentar que el Govern de les Illes Balears va publicar aquest decret a dos mesos de l'acabament del curs escolar 2012/2013, alhora que va anar publicant i modificant amb posterioritat les instruccions sobre el seu desenvolupament. Les darreres, un mes abans que els centres haguessin de presentar davant l’administració els seus projectes lingüístics adaptats a la nova normativa. En aquest sentit, els òrgans de consulta, planificació i gestió dels centres (Comissions de Coordinació Pedagògica, Equips Directius, Consells Escolars) varen disposar d’un marge de temps insuficient per tal de planificar l’adaptació de cada centre al nou decret. Així mateix, la publicació del decret i el seu desplegament mitjançant instruccions es dugueren a terme per part de la Conselleria sense la realització de cap tipus de consulta, negociació o informació prèvia a la comunitat educativa (docents, pares i mares, etc.). Per aquest motiu, la majoria dels Consells Escolars rebutjaren el projecte.
La situació de caos provocada pel TIL es va agreujar amb l'obertura d'expedients disciplinaris als directors dels tres instituts públics de Maó per haver defensat els projectes lingüístics aprovats pels respectius Consells Escolars. Uns expedients que foren oberts directament per la Conselleria d'Educació d'esquena a la inspecció educativa.
El conjunt de circumstàncies provocades pel decret TIL va generar un fort malestar i variades mostres de contestació d’una part important de la comunitat educativa (associacions de mares i pares, claustres de mestres i professors, consells escolars, sindicats, etc.) contra les polítiques que aplicava el govern autonòmic. En cap moment, però, les administracions educatives es varen acostar a l’opinió real dels que treballaven cada dia a les aules per conèixer de primera mà com les polítiques aplicades i programades afectaven la qualitat de l’educació.
En resposta a la implantació del Decret TIL, els sindicats d’ensenyament CCOO, STEI i UGT decidiren actuar contra el Decret TIL i presentaren simultanis recursos judicials contra la totalitat del Decret davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.


6/27/17

LES MESURES DEL GOVERN BAUZÁ CONTRA L’ESCOLA (I)


LES RETALLADES

El canvi de Govern a les Balears, i posteriorment a l'Estat espanyol, de l’any 2011, varen suposar el començament d'una època difícil per a l'educació a les nostres illes.



És cert que aleshores teníem una situació no gaire bona en aquest àmbit. Ja érem una de les comunitats autònomes amb més baixos resultats escolars i més abandonament primerenc dels estudis secundaris, aspectes sobretot resultat d'una insuficient inversió històrica en matèria educativa. No obstant això la tasca dels mestres i professors i l'esforç de les mares i pares i dels alumnes havien aconseguit construir un sistema educatiu que avençava cap a la millora en la formació del nostre alumnat.
Amb l'arribada del govern de la passada legislatura la situació es començà a agreujar per mor de l'obsessió de l'executiu en liderar les polítiques d'austeritat i actuar decididament contra la normalització del català, llengua pròpia de les nostres illes.
Durant els primers dos anys de legislatura foren constants les mesures de devaluació de l'educació a les Balears, fetes sovint des del desconeixement de la seva importància estratègica per a una societat del segle XXI i per al futur dels nostres infants. L'obsessió per l'estalvi va posar greument en perill la cohesió social. Agreujat això, a més, perquè anava acompanyat del menyspreu i la desqualificació constants de la tasca dels docents i els atacs continus cap a la llengua catalana.
Tots recordam que al llarg dels dos primers anys de legislatura es varen produir nombroses agressions a la tasca de mestres i professors. Entre elles cal destacar sobretot la reducció de 1.000 professors interins i l'increment del nombre dels alumnes a les aules (fins a 30 a primària i fins a 36 a secundària). La Conselleria d’Educació va allargar l'horari laboral dels docents, que passaren a fer de 35 a 37,5 hores de feina i de 18 a 20 hores lectives setmanals (a secundària). Tot això va contribuir a una degradació accelerada de l'educació a Balears. Tots aquests fets varen esser denunciats per tots els membres de la comunitat educativa.
A més, el Govern va prendre altres mesures que cal tenir en compte perquè agreujaren encara més la situació:
- La concertació dels centres escolars que segreguen nins i nines, per un cost d'uns 400.000 euros anuals.
- La retallada de les dotacions econòmiques per a les associacions de mares i pares i les seves federacions.
- La retallada o desaparició de les dotacions econòmiques pels serveis complementaris dels centres educatius, com ara escoles matineres, menjadors escolars, transport escolar i activitats extraescolars, així com les activitats de formació i participació de les famílies que milloren la col·laboració entre famílies i centres educatius.
- L'eliminació dels programes de suport i de reforç educatiu als alumnes amb més dificultats d’aprenentatge (PROA, PRA).
- L'eliminació del programa PAIRE, d'acolliment d'alumnat estranger nouvingut, per a la inserció en el món escolar i el suport en l'aprenentatge de la llengua catalana.
- Els retards i impagaments de les dotacions econòmiques als centres educatius, que afecten la seguretat i el confort dels alumnes (seguretat contra incendis, calefaccions, subministraments, materials de suport) i la reducció d'entre un 20 i un 40% de la dotació econòmica.
- La congelació de l'oferta d'ocupació pública a l'ensenyament.
- La retallada dels drets per a les baixes per malaltia dels docents: Els tres primers dies no es cobren, a partir del quart es cobrarà el 60% del sou i a partir del 21è, el 70%.
- La suspensió de la convocatòria, concessió o abonament de les ajudes en concepte d’acció social. S’exceptuen les ajudes per a fills menors de 18 anys i l’ajuda d’atenció a disminuïts físics, psíquics o sensorials.
- La no percepció de la nòmina de juliol i agost per al personal interí que hagi realitzat substitucions de més de 5 mesos i mig, tant en els centres públics com en els concertats.
-La suspensió temporal del complement retributiu per al professor tutor (30 €) i per al cap de departament d’instituts d’ensenyament secundari (60 €).
- L'eliminació d’un mes de l’acumulació del temps de lactància per als interins que facin substitucions.
- La suspensió temporal de la prolongació en el servei actiu del personal docent. Això suposa fixar l’edat màxima de jubilació als 65 anys.
- La cobertura de substitucions en baixes per incapacitat temporal a partir de 30 dies. Quan la previsió de baixa sigui inferior a 30 dies, se’n farà càrrec el departament del qual depengui el docent.
- La reducció del nombre d’assessors tècnics docents.
- La reordenació dels Centres de Formació del Professorat (CEP), dels Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP) i dels Equips d’Atenció Psicopedagògica (EAP) i Camps d’Aprenentatge, mitjançant la formació a distància i la reducció del nombre d’assessors que hi treballen. Eliminació de personal d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
- Suspensió d’ajudes i subvencions a entitats locals i associacions per a l’execució de programes com el de Prevenció i Intervenció Socioescolar (PISE) i els programes de qualificació professional inicial (PQPI) a entitats i associacions..
- Eliminació dels TISE (Tècnics d'Intervenció Socioeducativa) que treballaven als Instituts d’Educació Secundària.
- Supressió de professorat d’atenció a la diversitat i de programes de reforç educatiu i d’acolliment lingüístic i cultural per a la població nouvinguda.
- Supressió d’inversions en la construcció i reforma d’infraestructures educatives.
- Eliminació i manca de places de Cicles Formatius, escoles d'idiomes i escoles d'adults.
- Retallades als programes d'innovació i investigació.
- Suspensió dels ajuts a les vacances escolars.
- Suspensió de les ajudes econòmiques individuals.

LES NIMFES

Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mar...