L'AVENTURA D'ENSENYAR A APRENDRE

Aquest és un treball fet per Marta Udina Torres.

Va decidir fer aquest treball quan tenia 13 anys. El va publicar quan en tenia 17 i estudiava segon de Batxillerat i actualment fa els estudis de Mestre d’Educació Infantil a la Universitat de Barcelona.

Marta Udina

L’AVENTURA D’ENSENYAR A APRENDRE

“...

Finalment, ha arribat el moment d’haver de desenvolupar el meu propi repte, el Treball de Recerca. Al principi em vaig plantejar fer un  treball sobre l’educació especial, ja que era un tema en l’àmbit de l’educació bastant desconegut per mi. Aquest tema em resultava molt atractiu, però, no era realment allò que jo volia treballar. Després vaig tenir clar que havia de buscar alguna cosa referent amb l’educació infantil que era allò que realment a mi m’apassionava.

Fa uns anys, la meva mare, va començar a treballar a una escola d’Esparreguera. En aquesta escola tenien una manera molt diferent de treballar, d’educar i d’aprendre que ràpidament em va cridar l’atenció.

Treballaven per Projectes, un mètode d’aprenentatge molt nou per a mi i que jo no havia tingut la oportunitat de poder experimentar. I així, al sentir parlar a la meva mare durant tant temps d’aquesta increïble manera d’aprendre dels  infants, se’m va començar a despertar la curiositat de saber més coses i investigar. Finalment he decidit enfocar el meu Treball de Recerca a l’aprenentatge basat  en el Treball per Projectes a l’educació infantil...”

Aquí teniu el seu treball:

El treball per projectes

LES DADES D'ABANDONAMENT ESCOLAR

La nostra comunitat autònoma presenta un indicador educatiu francament preocupant: l'abandonament escolar prematur (joves que abandonen el sistema escolar sense haver finalitzat els seus estudis d'educació secundària). La importància d'aquestes dades negatives deriva de tres circumstàncies. La primera és que és persistent des de l'any 2002 fins l'any 2014. La segona és que l'indicador és el pitjor de tot l'Estat. La tercera és que aquests dos darrers anys s'ha incrementat després d'una baixada en els anys 2011 i 2012. 

Les causes són diverses i sobretot el problema afecta a alumnat del sector desprotegit que pertany a famílies d'un baix nivell econòmic. El factors són socials, escolars, familiars i laborals en proporcions desconegudes.

Allò que és un factor determinant és l'econòmic. En referim a la facilitat en trobar feina sense titulació, especialment en el sectors de la construcció i la hoteleria. Precisament la baixada de la curva d'alumnat que abandona el sistema educatiu es nota més en els anys de forta crisi i ara que l'economia comença a repuntar torna augmentar l'abandom¡nament escolar primerenc.

Tot això fa pensar que la solució en bona part passa per aconseguir que les empreses no contractin alumnes sense titulació. El govern, fent un front comú, ha de planificar i aplicar un pla de xoc que vagi en la direcció d'aconseguir la col·laboració de les patronals i els sindicats. 

L'APUNT D'AVUI...

UNA DISTRIBUCIÓ EQUITATIVA DEL PRESSUPOST
La primera condició és incrementar la despesa en educació. No podem posar números perquè estam molt enfora dels necessaris però tot pot aconseguir-se de mica en mica. Per això, ara que es negocien els pressuposts és un bon moment per a reflexionar sobre aquest tema.

Perquè en lloc d'invertir de manera uniforme no es destinen més recursos on les evidències assenyalen que existeixen més necessitats i es visualitzen oportunitats de millora?

Necessitam plans específics i concrets per anar millorant passa a passa en processos “micro”.

La principal prioritat és l'atenció a l'alumnat. L'objectiu principal és millorar l'equitat. Doncs treballem en això.

Sabem que un dels principals problemes són les ratios. Coneixem exactament les dades i quins són els centres i grups on es superen les ratios raonables. Cal fer un pla específic perquè cap centre ni cap grup superi aquestes ratios. Per això cal posar-se d'acord Conselleria i centres i fer les actuacions possibles.

Sabem que un altre dels problemes és l'atenció als alumnes desfavorits (NESE, nouvinguts, etc.). Sabem les dades exactament: tipologia, nombre, necessitat, etc. Facem un pla d'atenció a la diversitat que actuï a tots els fronts: equilibri de repartiment entre els centres, professorat i personal especialitzat, materials adaptats, etc.

Sabem que la nostra comunitat autònoma té el percentatge més alt d'alumnat que abandona de manera primerenca el sistema escolar. Tenim les dades. Podem saber on es localitza el problema. Facem-ho. Potser que no trobarem fàcilment la solució total del problema però  si separam el gra de la palla i  la recerca ens dóna alguna pista, segur que podrem actuar. De tots els alumnes que abandonem el sistema escolar n'hi ha que un moment o un altre volen tornar-hi. Els ho posam fàcil? Trobaran places escolars.

En resum, la idea que propòs es fugir de grans metes i fixar l'atenció en la “micropolítica educativa”.  Cal analitzar els problemes del sistema educatiu amb aquesta nova visió.  Dividir cada problema en apartats i actuar sobre ells  amb mesures contundents i avaluables.

Segur que en poc temps veurem una millora!

EL CENTRE EDUCATIU COM A LLOC ON S'APRÈN

El centre eductiu és l’entorn físic on es desenvolupa l’activitat escolar formal en base a una normativa concretada a partir de la seva pròpia autonomia.

La finalitat principal del centre educatiu és aconseguir que l’alumnat assoleixi amb èxit el seu propi desenrotllament  personal i acadèmic  que li permeti  accedir als estudis posteriors o incorporar-se al món laboral.

En el marc de l’autonomia organitzativa, curricular i de gestió, els òrgans de direcció, coordinació i participació han d’elaborar, implementar i avaluar el projecte de centre que reguli tota la seva activitat acadèmica i no acadèmica.

El centre ha d’estar dirigit per un equip elegit democràticament  pels òrgans de participació d’entre el professorat amb una alta capacitat de gestió, tant organitzativa i econòmica com curricular.  Ha de ser un equip capaç de crear i animar a treballar experimentant la innovació perquè solament així s’impulsa l’interès per aprendre i sols si s’aprèn amb interès s’aconsegueix l’èxit escolar. 

Perquè la participació sigui real, l’alumnat , les famílies, el professorat i la resta de personal  han de sentir afecció pel centre com si el seu bon funcionament depengués d’allò que cadascú fa en cada moment.

El professorat novell ha de trobar dels demés docents l’acollida i el suport  necessaris per integrar-se i a realitzar la seva feina amb èxit i a la vegada que això li serveixi de formació permanent.

En el centre s’ha de treballar per projectes que posin en pràctica real els coneixements curriculars  i, a la vegada, es treballin les competències bàsiques.

Només amb aquestes condicions el centre educatiu millorarà i assolirà les metes preteses però per això es necessita temps.

Si no es va en aquesta direcció el centre seguirà essent com ha estat sempre i no tendrà futur.

EL CANVI DES DE DEDINS

"Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya pot anar a Mahoma"

Aplicat a l'ensenyament seria: "si els que governen no canvien les coses per millorar l'educació, les haurem de canviar nosaltres".

Si allò que ens fan fer o allò que feim no ens agrada perquè no entram en el país de... "provar coses noves".

L'escola actual està sobresaturada. És un model esgotat. No basten els petits canvis, cal donar la volta dalt baix a l'ensenyament sense concessions.

Allò que proposen des de l'experiència de l'èxit és que el centre de l'educació ha de ser l'alumnat. Això ja ho deien els autors de l'escola nova però la seva veu s'ha perdut en el temps.

L'alumne ha de saber allò que fa i perquè ho fa. Ha d'aprendre a resoldre situacions.

El docent ha de canviar el rol: no ha de ser el transmissor del coneixement. El coneixement és a l’abast de l’alumnat per totes parts.

El docent  ha d'acompanyar l'alumne en el seu aprenentatge.

El docent ha de dominar les tecnologies actuals i elaborar els entorns de treball.

Què recorda l'alumne d'allò que ha après en dia anterior?

- Si ho escolta, un 5%

- Si ho llegeix, un 10%

- Si ho escolta i ho llegeix, un 20 %

- Si ho demostra, un 30 %

- Si ho argumenta, un 50 %

- Si realitza pràctiques, un 75 %

- Si ensenya a altres, un 90 %

Perquè no provam que l’alumne aprengui millor les coses  argumentant, fent o ensenyant als altres alumnes.

Hi ha centres que ja estan provant noves aquetes noves estratègies perquè l’alumnat aprengui millor...  perquè no ho provau vosaltres?

El canvi no l'ha de fer un docent sinó tot un centre.

En aquest context si que té sentit tenir un bon projecte educatiu fet des de l'autonomia curricular... un projecte que agafa tot el sentit del món i deixa d'estar ben conservat  en un calaix de la taula de direcció.