Cap a una educació de qualitat

Una gran majoria de la societat valora com a molt important l’educació per futur personal i professional dels nostres infants i joves i d’aquí que l’escola de qualitat sigui un bé demanat cada vegada més.

Els nostres governant saben això i diuen i repeteixen que creuen que l’educació ha de ser una prioritat en els objectius a aconseguir.

Dissortadament d’educació de qualitat és costosa i qualsevol millora representa realitzar inversions econòmiques que sovint són insuficients.

Per això i perquè aviat es fa evident que els resultats en educació es manifesten a mitjà o a llarg termini, els polítics que volen efectes ràpids desisteixen dels canvis necessaris i es conformen en la implementació de projectes de curta durada que són insuficients per a modificar les mancances principals del nostre sistema educatiu.

Hem de revertir aquesta tendència i aconseguir que les inversions en educació vagin dirigides als elements que constitueixen els fonaments de la millora de la qualitat: millors docents, millors directius, millors equips i millors projectes educatius.  

La tasca del docent

Els millors docents són aquells que milloren amb la pràctica.

Actualment es formen a les universitats amb un currículum fonamentalment teòric i mentre i/o després realitzen mòduls pràctics en els centres escolars. 

Però, sobretot, és quan comencen a treballar quan descobreixen les seves aptituds, capacitats i mancances. Aquesta situació esdevé preocupant perquè depèn massa de factors incontrolats. Per això cal fer un esforç per millorar aquesta situació.

Les evidències ens demostren que el professorat ha d’aprendre a fer una bona tasca observant bons models i ensenyant. Ha de tenir al seu costat o ben prop, professorat competent que l’assessori i mostri com s’ha d’ensenyar i, sobretot, ha d’aprendre quin és el seu rol en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Ni el centre, ni el programa, ni ell mateix han de ser el centre d’atenció ni l’eix principal del procés d’ensenyar. El punt de confluència ha de ser l’alumne.

El docent ha d’aconseguir que l’alumne aprengui a aprendre seguint el seu propi ritme i gaudint d’allò que aprèn.

El programa ha de ser una guia ordenada dels coneixements que es posen a l’abast de l’alumnat i aquest ha de escollir aquells que li seran útils pel seu itinerari formatiu. El programa està integrat en projectes interdisciplinars.

El docent ha de ser el guia que facilita la conjunció alumne-programa. Sempre que sigui possible ha d’actuar en equip.

Per tot això la formació permanent dels docents ha d’anar dirigida preferentment a aprendre a treballar en equip implementant projectes interdisciplinars. Un segon model de formació permanent útil és l’intercanvi d’experiències entre docents de diferents centres de la pròpia comunitat autònoma o d’altres comunitats i/o països.