Torna estar a damunt la taula una nova versió de la
polèmica de les ratios: “són determinants del rendiment escolar?” “tenen un
impacte important en les despeses en educació?” “On està l’equilibri?” “Quina
seria una ratio raonable?”Com en totes les coses els extrems no són bons: “ni massa ni massa poc”. Però quina seria una ratio alumne/classe raonable i eficient?
Segons les etapes les ratios haurien de ser diferents i
escalonades.
Si fos possible cada curs s’haria de poder incrementar un
poc el nombre d’alumnes però, per raons organitzatives, això no és possible.
Per això parlarem de ratios per etapes.
A l’etapa d’infantil 3-6, la ratio hauria d’esser menor
de 20 alumnes per aula. L’ideal estaria entre 16 i 18 alumnes.
A l’etapa de primària aquest nombre podria pujar a 20
alumnes, sense sobrepassar els 22.
L’etapa de secundària hauria de començar amb un màxim de
25 alumnes i mai passar dels 28.
En el batxillerat i en la FP de grau mitjà el nombre
màxim d’alumnes per aula hauria d’estar en 30 alumnes en el cas de les matèries
teòriques. En cas contrari, en matèries pràctiques, els grups s’haurien de
subdividir.
Qui no s’apuntaria a aquestes taxes ideals de ratios?
Bé, idò heu de saber i creure que si miram les
estadístiques d’aquest indicador, tant a nivell estatal com autonòmic, les
ratios estan aproximadament en aquests nombres ideals.
En veure i constatar aquest fet haurem de pensar si estam
tots equivocats o si les estadístiques ens volen enganar?
Jo, evidentment, m’apunt immediatament a la segona opció.
