LES MESURES DEL GOVERN BAUZÁ CONTRA L'ESCOLA (II)

Accions contra la llengua catalana i mobilitzacions

L'obsessió del Govern contra la llengua pròpia i contra el model lingüístic vigent es va concretar en la posada en marxa d'un Decret de lliure elecció de Llengua al primer ensenyament perquè els pares poguessin triar la llengua en què els seus fills aprenien la lectoescriptura.

La realitat dels fets va demostrar ésser una altra. Malgrat l'obsessió del Govern, en dues ocasions els pares varen fer una aposta clara pel català i pel model educatiu actual, amb majories significatives. La insistència del Govern, enviant-los cartes perquè s'ho repensessin, o la posada de marxa de mecanismes per evitar la matriculació als centres (a través de vies telemàtiques i mitjançant l'obertura d'oficines de matriculació) no va modificar aquesta situació. Vist que la realitat no feia costat als seus desitjos, el Govern va decidir provar noves mesures més directes.

Després de dos cursos de constants retallades el malestar es va anar incrementant en els centres. Davant les manifestacions, tancades i múltiples protestes, el Govern va decidir atacar la llibertat d'expressió amb dues noves propostes: la Llei de símbols –que prohibia que els centres penjassin elements reivindicatius en defensa de la llengua catalana i de l'ensenyament públic i que el Consell Consultiu considerà inconstitucional- i la de convivència –que pretenia controlar el que els docents deien dins l'aula.

Per rematar tot això, el 19 d'abril de 2013 s’aprovà el Decret TIL, que suposava una clara disminució de l'ús de la llengua pròpia de les Illes Balears, el català.

Fins al curs 2012/2013, el sistema educatiu havia estat regit per una legislació que donava prioritat a la llengua catalana, en considerar el seu ús social en situació minoritària. Aquesta legislació determinava que els centres havien d’impartir un mínim del 50% de les matèries no lingüístiques en aquesta llengua i que, en cas que ho considerassin necessari, podien aplicar un sistema d’immersió i impartir-hi fins al 100%. El sistema es complementava amb l’obligatorietat d’impartir la matèria de llengua castellana i d’una llengua estrangera, bàsicament l’anglès.

El nou decret determinava que cap llengua oficial havia de ser prioritària en el sistema educatiu, i entenia que cap d’elles es trobava en situació de debilitat social. A més, proposava la implementació progressiva d’un model trilingüe, amb un terç de les matèries en català, un terç en castellà i un terç en una llengua estrangera, prenent com a referència l’anglès. Aquesta planificació progressiva va afectar, des del curs 2013/2014, el nivell de 1r d’ESO, amb la particularitat que exigeix la impartició d’un mínim de dues matèries en llengua estrangera, mentre que la resta de matèries s’havien de distribuir a parts iguals entre les llengües catalana i castellana. Aquest Decret venia acompanyat d'un calendari d'execució precipitat i irresponsable. A més, no disposava cap dotació extra, ni econòmica, ni de personal capacitat.

S’ha d’esmentar que el Govern de les Illes Balears va publicar aquest decret a dos mesos de l'acabament del curs escolar 2012/2013, alhora que va anar publicant i modificant amb posterioritat les instruccions sobre el seu desenvolupament. Les darreres, un mes abans que els centres haguessin de presentar davant l’administració els seus projectes lingüístics adaptats a la nova normativa. En aquest sentit, els òrgans de consulta, planificació i gestió dels centres (Comissions de Coordinació Pedagògica, Equips Directius, Consells Escolars) varen disposar d’un marge de temps insuficient per tal de planificar l’adaptació de cada centre al nou decret. Així mateix, la publicació del decret i el seu desplegament mitjançant instruccions es dugueren a terme per part de la Conselleria sense la realització de cap tipus de consulta, negociació o informació prèvia a la comunitat educativa (docents, pares i mares, etc.). Per aquest motiu, la majoria dels Consells Escolars rebutjaren el projecte.

La situació de caos provocada pel TIL es va agreujar amb l'obertura d'expedients disciplinaris als directors dels tres instituts públics de Maó per haver defensat els projectes lingüístics aprovats pels respectius Consells Escolars. Uns expedients que foren oberts directament per la Conselleria d'Educació d'esquena a la inspecció educativa.

El conjunt de circumstàncies provocades pel decret TIL va generar un fort malestar i variades mostres de contestació d’una part important de la comunitat educativa (associacions de mares i pares, claustres de mestres i professors, consells escolars, sindicats, etc.) contra les polítiques que aplicava el govern autonòmic. En cap moment, però, les administracions educatives es varen acostar a l’opinió real dels que treballaven cada dia a les aules per conèixer de primera mà com les polítiques aplicades i programades afectaven la qualitat de l’educació.

En resposta a la implantació del Decret TIL, els sindicats d’ensenyament CCOO, STEI i UGT decidiren actuar contra el Decret TIL i presentaren simultanis recursos judicials contra la totalitat del Decret davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.