A partir d’aquest moment
la resistència contra el TIL va adoptar noves formes de lluita que es
mantingueren durant la resta del curs.
Entre les diferents mesures de resposta a la negativa de
la Conselleria a arribar a acords, podem destacar les següents:
- Denúncia de
FAPA-Mallorca a la Defensora del Poble.
- Tancades en els
centres.
- Dimissions d’equips
directius.
- Estudi de la situació
dels centres per part de FAPA-Mallorca.
La resposta de l’executiu autonòmic es pot resumir en les
actuacions següents:
- Convocatòria d’edició
de llibres en modalitats illenques.
- La Llei de Símbols que
va seguir la seva tramitació.
- Projecte de decret de
registre de llibres de text i material didàctic complementari.
- Primera avaluació
mostral de diagnòstic del nivell de competència de comunicació lingüística.
En l’àmbit estatal va seguir la tramitació de la LOMCE
que és aprovada el dia 9 de desembre i publicada en el BOE del 10.
El primer trimestre
acaba amb la notificació d’apertura d’un expedient disciplinari al director de
l’IES Marratxí, Jaume March.
L’Assemblea de Docents
denuncia la política repressiva del govern i anuncia una vaga pel dia 7 de
gener, dia en què es reprenien les classes després de les vacances de nadal.
El curs continua amb
l’aplicació del TIL i l’entrada en vigor de la Llei de Símbols (20 de gener)
que desterrarà pel que resta de curs els llaços i pancartes en els centres
docents.
El decret d’edició de
llibres de text segueix la seva tramitació per a implantar-se en el curs
vinent.
Sense fer cas de les
denúncies i de la vaga, la conselleria incoa expedient disciplinari a Jaume
March. Quant als directors de Maó, en el mes de febrer s’incorporen a la feina
però continuen expedientats. El dia 6 de febrer es produeix el cessament del
director de l’IES Berenguer d’Anoia, Pere Morell. En relació amb tota aquesta
situació cal recordar que entre el 18 de desembre i el 12 de febrer dimiteixen
els equips directius dels IES de Sineu i dels CEIPS de Bunyola i Esporles. Al
mateix temps es produeix una escalada de renúncies de càrrecs intermedis fins a
més de tres-cents.
Un altre camp
d’enfrontament a la política educativa fou el municipal, per la Llei de Símbols
i contra el TIL. Entre el 28 de desembre i els primers dies de febrer es
produïren manifests amb suport o abstenció de 31 regidors o batles del PP.
En el mes de març es va
fer públic el pacte entre la Conselleria i les patronals Escola Catòlica i CECE
que incloïa una flexibilització del calendari d’aplicació del Decret TIL. Aquest acord va tenir una importància
capital perquè va introduir el concepte de “l’equilibri lingüístic”, una
encletxa legal que de fet tornava a la possibilitat de fer ús de l’article 20
del derogat decret TIL.
Aquesta situació va fer
reaccionar a la Conselleria mitjançant la publicació d’una nova ordre de
desenvolupament del TIL que pretenia impedir la possibilitat d’esquivar la
normativa anterior: Ordre de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats
de 9 de maig de 2014 per la qual es desenvolupen determinats aspectes del
tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les
Illes balears (BOIB del 10).
Les eleccions europees
aportaren una treva en la lluita sobre el TIL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.