La repetició de curs en
l’ensenyament obligatori…. Recurs pedagògic o càstig?
Perquè hi ha tants
d’alumnes repetidors a l’ensenyament obligatori?
Perquè els nostres
alumnes són els que repeteixin més?
No dubtam que la
repetició de curs és un recurs pedagògic que serveix per adaptar millor un
alumne al seu nivell i que així assoleixi l’èxit escolar desitjat encara que
sigui amb un any de retràs.
Però aquesta eina
pedagògica hauria de ser utilitzada amb prudència i sols quan altres mesures
menys radicals haguin fallat.
La realitat amb dades
ens mostra que de recurs excepcional s’ha convertit en la principal o única que
prenen la majoria dels centres quan un alumne no avança al ritme suposadament
normal.
L’evidència constatada
ens demostra que els països, com el nostre, que prioritzen la repetició de curs
sobre altres mesures menys radicals, són els que obtenen pitjors resultats
acadèmics. Alguna cosa està fallant en aquest engranatge escolar.
El rigorós estudi fet
per Bartomeu Cañellas i Heracli Portas i publicat en el darrer “Anuari de
l’Educació” demostren amb dades ben evidents que els centres abusen de la
repetició i que això no millora els seus resultats.
No comentaré les xifres
sinó el fet que són les més altes d’entre les demés comunitats autònomes
d’Espanya i molt més respecte a la majoria de països europeus.
Com a mesura excepcional
s’hauria d’utilitzar només en casos imprescindibles quan han fallat altres
mesures. La millor solució contra el retràs escolar és l’atenció
individualitzada o la incorporació de l’alumnat amb problemes de rendiment a
programes de reforç escolar.
Els centres, els
claustres i els docents haurien fer una reflexió sobre el tema i evitar la
majoria de repeticions. Només quan professorat, equips de suport i famílies es
posessin d’acord per unanimitat s’hauria de consentir la repetició.
Trista realitat aquesta
que avui mereix la nostra denúncia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.