CAP A UNA MILLORA DE LA FP (i III)

Algunes propostes...
 

1.    En primer lloc el sistema de formació professional reglat ha d'avançar decididament cap al model de formació dual, on es combinen de forma simultània la formació en l'escola amb la formació en l'empresa, en línia ara amb l'anomenat "model germànic" (ja implantat a països com Alemanya, Dinamarca, Suïssa i Àustria). Aquest  model  té almenys tres tipus d'avantatges que permetrien corregir alguns problemes que tenen especial  incidència  al cas espanyol:

• millora la transició des del centre de formació al mercat de treball.

• garanteix una experiència professional genèrica (primera ocupació) i específica (de millor competència de les habilitats dels joves abans de que es graduïn).

• afavoreix una imprescindible implicació de les empreses al sistema reglat i una informació sobre les necessitats de formació requerida per les empreses.

Aquest sistema permetria en definitiva corregir dues de les principals deficiències en l'adquisició de formació professional inicial a Espanya: és massa genèrica per aquells treballadors que només l'adquireixen en el sistema reglat i massa específica pels treballadors que, havent abandonat el sistema educatiu a l'edat obligatòria, adquireixen la formació en l'empresa. 

Finalment, el model dual també comporta, a més d’una major implicació dels agents socials en la fixació de condicions laborals d'acord amb una relació laboral la prioritat de la qual és la formació, una major participació de l'administració en el control de la seva qualitat (el que no passa amb els actuals contractes formatius).

2.  En segon lloc, no es pot abordar una reforma de la formació professional sense tenir en compte aspectes com el mercat laboral o els fluxos migratoris. 

• Per exemple, l'excessiva temporalitat dels entrants en el mercat de treball,  la manca d'adaptació del sistema de prestacions per atur a les necessitats de formació i l’escassa flexibilitat de la jornada laboral des incentiven la formació contínua  en les empreses.
• També caldria reflexionar en la conveniència de reformar l’estructura dels salaris mínims per la seva repercussió en l’abandonament dels sistema escolar. Espanya és un escassos països europeus que el seu salari mínim estatutari no té una  diferenciació per edats.