A l’apunt anterior
exposava algunes premisses prèvies sobre el tema i ara aniré
concretant la meva opinió.
Sobre la gratuïtat
de l’educació no hi cap dubte: article 27.4 de la C.E. «L’educació
serà gratuita».
Segons la lleis
espanyoles els nins i les nines d’entre els 6 i els 16 anys tenen
obligació d’estar escolaritzats (a Espanya no està permesa
l’educació en casa o «homeschooling»). En conseqüència anar a
escola obligatòria no hauria de costar ni un cèntim d’euro als
pares o mares.
Els alumnes guanyen
si aprenen i perden si no hi fan. Encara que enlloc es diu que els
llibres escolars són obligatoris la realitat real contradiu aquesta
negació i els llibres es converteixen en una necessitat exigida per
la majoria de centres. En aquesta situació si uns alumnes no tenen
llibres perquè la seva família no pot adquirir-los, a més de patir
una injustícia resulta marginat i mal considerat a més de perdre
oportunitats d’aprendre.
Arribats a aquest
punt cal advertir que els pares que no tenen guanys perden perquè si
compren els llibres potser hauran de renunciar a la compra d’altres
bens de primera. D’aquí que sigui necessari establir un sistema
just de beques que eviti les conseqüència d’aquesta situació.
Però també els que
tenen guanys hi perden perquè suporten un pagament indegut.
L’article 27.4 de la CE no fa distincions i estableix la gratuïtat
per a tothom. La contradicció ve del fet que cap norma estableix
l'obligatorietat dels llibres de text. Si són voluntaris es poden o
s’han de pagar? Les sentències del Tribunal Constitucional
estableix que quan les normes declaren que alguna cosa és gratuïta
(educació) no es pot subjectar a cap cost.
Haurem d’admetre
que que la situació és complexa i té difícil solució.
Tot això fa que els
programes de gratuïtat o de reutilització de llibres de text
escolars sigui un mal menor que cal fomentar fins que arribi el dia
que tota l’educació sigui gratuïta.
Un altre tema és si
els llibres de text són necessaris, qui els ha de decidir i quin
paper han de jugar els diferents agents en aquest tema. Però això
serà objecte d’un nou apunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.